HENRI FRERE: CONVERSATIONS DE ARISTIDE MAILLOL (GENEVE 1956)[DEDICATIE/AUTOGRAF]

LB. FRANCEZA, 356 pag. format aprox. 13/19 cm

Henri Frère (1908 - 1986) fut un peintre et un sculpteur que l’Histoire aurait oublié s’il n’avait croisé la route  d’Aristide Maillol. Il rencontra souvent le sculpteur dans la métairie où celui-ci travaillait, à Banyuls-sur-mer. Il en tira un livre d’entretiens, « Conversations de Maillol »,  qui eut en son temps (1956) un certain succès. C’est son principal titre de gloire. Henri Frère avait épousé la fille du grand poète de langue catalane d’alors, Joseph Sébastien Pons, grand ami de Maillol.

Enric Frère (Sant Genís de Fontanes, 1908 - 1986) va ser un artista, escultor i pintor, i professor de castellà rossellonès.

Estudià castellà a Madrid a començament dels anys 30 i, quan Antonio Machado s'exilià el 1939, Frère i un altre professor de castellà anaren a rebre'l. Feren salat, però, i tan sols pogueren vetllar-ne el cadàver; a partir de diversos dibuixos que Frère en va fer aquella nit. Al cap d'alguns mesos pogué fer-ne una gravadura que elogià[1] el gran Maillol.

Ensenyà a diverses poblacions occitanes (Liborna, Clarmont d'Albèrnia i Limós), i a Perpinyà. En el curs 1941-1942, i a l'Escola Normal de Perpinyà, formà un grup de teatre que representà a diverses localitats nord-catalanes els entremesos El vell gelós i La cova de Salamanca de Cervantes, i Amor de Pardal de J. S. Pons, totes en català. Entre el 1942 i el 1944 va ser deixeble i amic d'Aristides Maillol. A l'abril del 1943, quan era professor al Liceu Aragó, Frère exposà, en companyia de Camil Descossy, Lucien Maillol i André Susplugas, a la Sala Aragó de Perpinyà. Quatre anys més tard, i amb el seu amic Auguste Harzik, creà (el 1947) un taller de ceràmica, i poc després exposà a la Sala Aragó una mostra dels seus treballs de reactualització dels estris tradicionals catalans, que n'explicitava els aports hispano-moresques. A la fi dels anys 40 ensenyà[2] a Belles Arts de Perpinyà.

De resultes del seu tracte amb el mestre nord-català, i a partir d'un carnet d'anotacions quotidianes, publicà el llibre Conversations de Maillol. Esposà una de les filles de Josep Sebastià Pons, i rebé en heretatge una part de la biblioteca d'aquest escriptor. A Cotlliure hom pot llogar en l'actualitat (2010) el que havia estat l'estudi de Frère.

El seu fill Sebastià Frère i Pons (1947) és ceramista i pintor.